Demà sortiré cap al poble, cap a la bonica Espanya. Ja tinc ganes, l'estranye.
Estar en la família i amics, eixes avorrides vesprades al poble que no acabaven mai em semblen ara un premi. Però sols per descansar, perquè estar a un altre país significa no parar. Simplement estar asseguda en un banc i observar m'enriquix.
En la classe que semblava que menys anava a aprendre resulta que m'ha ensenyat molt, simplement per donar cadascú la seua opinió. No puc generalitzar però puc fer-me una idea de la visió que tenen en Polònia d'alguns aspectes.
He aprés que ací es primordial ser productiu, entre 20 i 40 anys has d'enriquir-te acadèmica i econòmicament per a poder sobreviure quan tens una edat avançada. Tot és privat i la gent no naix sent de classe mitjana, com passa a Espanya. Ací la classe predominant és la baixa. Quan arriben a certa edat, si no han creat riqueses anteriorment i tenen una pensió privada, no tenen dret a la jubilació ni als dinerets que això suposa.
De fet, tinc un mestre que calcule tindrà uns 80 anys, sense exagerar.
Aquesta situació es veu reflectida especialment en les dones. Des que vaig vindre a Polònia veig que les dones ocupen llocs de treball alts o que tenen moltes coses que dir. Han d'anar ben guapes i arreglades. Son dones intel·ligents i saben que per tindre un bon treball és necessari tindre bona imatge. Hi han moltes dones majors ben pobres, que no tenen dret a una mínima pensió i que pel seu estat, tampoc poden treballar, aleshores no poden pagar-se la sanitat, es un bucle. Han d'anar demanant diners, agafant menjar dels contenidors o coses semblants. A més recorde que han sofert la segona guerra mundial i pense que pot ser vivien dels diners que aportaven els seus marits i elles cuidaven la casa, si falta la parella ja no tenen res que fer. (Cregueu-me, moltes d'elles son dones entranyables i bones)
Fa uns anys que el 100% de la població té estudis, encara que siguin secundaris. Però tenen ben arrelat que sense això no podran arribar a res, que tindran que viure com els vells que ara no tenen l'oportunitat de treballar, ni l'han tingut abans per estudiar ni la tenen per cobrar, clar està.
Així que no m'agradaria envellir ací. Pot ser viure una temporada, però no és un país on la vida sigui simplement vida. Tot ha de ser producció, treball i aparença.
dissabte, 17 de desembre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
Nova vida a Gdansk
A l'estiu, quan no podía dormir per la calor, em recordava a mi mateixa que això prompte passaria, que arribaria un dia que estranyaria eixa calor nostra, típica i ara incrementada, del Mediterràni.
Mitjançant Google Earth (GE) podia estar en qualsevol lloc del món en un "click". Podia saber l'oratge que fa a milers de kilòmetres de les nostres cases.
Amb l'arribada a Gdansk el dia 19 de Setembre del 2011 em vaig adonar del poder que té eixa ferramenta que tots utilitzem dia a dia. Res era estrany per a mi, tot ho havia vist per internet: la ciutat, la universitat, la platja, els llocs més emblemàtics, l'idioma, i fins i tot a les persones que anava a trobar-me.
Ara que ja estic instal·lada comence a pensar que res ens pot contar internet. No podem realment estar en eixe lloc, no podem coneixer eixes personetes que veiem en fotografies ni saber realment el que significa estar a tan sols 0ºC.
Passetjar-se ara pel carrer, encara que ens passetjem amb el GE desde casa, es una experiència per a viure. Parlar un altre idioma i escoltar-ne un altre ben diferent per tot arreu es com descobrir que no sols estem nosaltres en el món.
El més estrany per a mi ha sigut viure en una ciutat de quasi 500.000 habitants, ja que vinc d'un xicotet poble de la Vall d'Albaida i he estudiat al Grau de Gandia, apròx. 7000 hab. Està sent una experiència molt enriquidora, sobretot perquè visc a una ciutat que res té a veure amb les ciutats d'Espanya. Es una ciutat extensa però gens agobiant. He d'agafar el bus per acostar-me al centre, ja que caminant tarde 45 minuts mentre el bus tarda 7 min, però no és un desavantatge perquè tenim boniques vistes. La veritat és que jo sols conec la preciosa tardor que ens premia amb arbres de tres colors diferents, d'esquirols buscant els fruits que no paren de caure i d'arbres que en un poc de vent comencen a disparar perdigons que si et cauen al cap poden fer mal.
Ara sé que tenim que viure l'experiència, encara que abans també ho sabia però simplement no em parava a pensar, perquè realment és inimaginable. Casi millor el "pensat i fet" perquè si pensem massa ens arriben al cap pensaments que enmascaren les idees simples que fan d'esta vida un somni simple. El simple fet de descobrir la vida.
Mitjançant Google Earth (GE) podia estar en qualsevol lloc del món en un "click". Podia saber l'oratge que fa a milers de kilòmetres de les nostres cases.
Amb l'arribada a Gdansk el dia 19 de Setembre del 2011 em vaig adonar del poder que té eixa ferramenta que tots utilitzem dia a dia. Res era estrany per a mi, tot ho havia vist per internet: la ciutat, la universitat, la platja, els llocs més emblemàtics, l'idioma, i fins i tot a les persones que anava a trobar-me.
Ara que ja estic instal·lada comence a pensar que res ens pot contar internet. No podem realment estar en eixe lloc, no podem coneixer eixes personetes que veiem en fotografies ni saber realment el que significa estar a tan sols 0ºC.
Passetjar-se ara pel carrer, encara que ens passetjem amb el GE desde casa, es una experiència per a viure. Parlar un altre idioma i escoltar-ne un altre ben diferent per tot arreu es com descobrir que no sols estem nosaltres en el món.
El més estrany per a mi ha sigut viure en una ciutat de quasi 500.000 habitants, ja que vinc d'un xicotet poble de la Vall d'Albaida i he estudiat al Grau de Gandia, apròx. 7000 hab. Està sent una experiència molt enriquidora, sobretot perquè visc a una ciutat que res té a veure amb les ciutats d'Espanya. Es una ciutat extensa però gens agobiant. He d'agafar el bus per acostar-me al centre, ja que caminant tarde 45 minuts mentre el bus tarda 7 min, però no és un desavantatge perquè tenim boniques vistes. La veritat és que jo sols conec la preciosa tardor que ens premia amb arbres de tres colors diferents, d'esquirols buscant els fruits que no paren de caure i d'arbres que en un poc de vent comencen a disparar perdigons que si et cauen al cap poden fer mal.
Ara sé que tenim que viure l'experiència, encara que abans també ho sabia però simplement no em parava a pensar, perquè realment és inimaginable. Casi millor el "pensat i fet" perquè si pensem massa ens arriben al cap pensaments que enmascaren les idees simples que fan d'esta vida un somni simple. El simple fet de descobrir la vida.
dissabte, 26 de febrer del 2011
Bons sentiments
Sentim que comencem una nova vida a la primavera.
Just després de les promeses de cap d'any i amb l'arribada del calor desperten els sentiments de canvi, de novetat... El de millorar està en tothom i cadascú decideix qué és això que li plena el cap de vida, la vida d'oportunitats i les oportunitats d'esperança.
Em sembla la millor època de l'any i de l'universitari en especial.
Tenim el cap actiu després dels exàmens. En eixa època d'examens teniem al cap milions de coses, tot menys l'estudi. I ara es temps d'actuar!! Tenim mil projectes, i totes les ganes del món per començar.
"Ara es mà" de començar de nou... o continuar!!
Just després de les promeses de cap d'any i amb l'arribada del calor desperten els sentiments de canvi, de novetat... El de millorar està en tothom i cadascú decideix qué és això que li plena el cap de vida, la vida d'oportunitats i les oportunitats d'esperança.
Em sembla la millor època de l'any i de l'universitari en especial.
Tenim el cap actiu després dels exàmens. En eixa època d'examens teniem al cap milions de coses, tot menys l'estudi. I ara es temps d'actuar!! Tenim mil projectes, i totes les ganes del món per començar.
"Ara es mà" de començar de nou... o continuar!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)