Demà sortiré cap al poble, cap a la bonica Espanya. Ja tinc ganes, l'estranye.
Estar en la família i amics, eixes avorrides vesprades al poble que no acabaven mai em semblen ara un premi. Però sols per descansar, perquè estar a un altre país significa no parar. Simplement estar asseguda en un banc i observar m'enriquix.
En la classe que semblava que menys anava a aprendre resulta que m'ha ensenyat molt, simplement per donar cadascú la seua opinió. No puc generalitzar però puc fer-me una idea de la visió que tenen en Polònia d'alguns aspectes.
He aprés que ací es primordial ser productiu, entre 20 i 40 anys has d'enriquir-te acadèmica i econòmicament per a poder sobreviure quan tens una edat avançada. Tot és privat i la gent no naix sent de classe mitjana, com passa a Espanya. Ací la classe predominant és la baixa. Quan arriben a certa edat, si no han creat riqueses anteriorment i tenen una pensió privada, no tenen dret a la jubilació ni als dinerets que això suposa.
De fet, tinc un mestre que calcule tindrà uns 80 anys, sense exagerar.
Aquesta situació es veu reflectida especialment en les dones. Des que vaig vindre a Polònia veig que les dones ocupen llocs de treball alts o que tenen moltes coses que dir. Han d'anar ben guapes i arreglades. Son dones intel·ligents i saben que per tindre un bon treball és necessari tindre bona imatge. Hi han moltes dones majors ben pobres, que no tenen dret a una mínima pensió i que pel seu estat, tampoc poden treballar, aleshores no poden pagar-se la sanitat, es un bucle. Han d'anar demanant diners, agafant menjar dels contenidors o coses semblants. A més recorde que han sofert la segona guerra mundial i pense que pot ser vivien dels diners que aportaven els seus marits i elles cuidaven la casa, si falta la parella ja no tenen res que fer. (Cregueu-me, moltes d'elles son dones entranyables i bones)
Fa uns anys que el 100% de la població té estudis, encara que siguin secundaris. Però tenen ben arrelat que sense això no podran arribar a res, que tindran que viure com els vells que ara no tenen l'oportunitat de treballar, ni l'han tingut abans per estudiar ni la tenen per cobrar, clar està.
Així que no m'agradaria envellir ací. Pot ser viure una temporada, però no és un país on la vida sigui simplement vida. Tot ha de ser producció, treball i aparença.
