divendres, 14 d’octubre del 2011

Nova vida a Gdansk

A l'estiu, quan no podía dormir per la calor, em recordava a mi mateixa que això prompte passaria, que arribaria un dia que estranyaria eixa calor nostra, típica i ara incrementada, del Mediterràni.
Mitjançant Google Earth (GE) podia estar en qualsevol lloc del món en un "click". Podia saber l'oratge que fa a milers de kilòmetres de les nostres cases.

Amb l'arribada a Gdansk el dia 19 de Setembre del 2011 em vaig adonar del poder que té eixa ferramenta que tots utilitzem dia a dia. Res era estrany per a mi, tot ho havia vist per internet: la ciutat, la universitat, la platja, els llocs més emblemàtics, l'idioma, i fins i tot a les persones que anava a trobar-me.
Ara que ja estic instal·lada comence a pensar que res ens pot contar internet. No podem realment estar en eixe lloc, no podem coneixer eixes personetes que veiem en fotografies ni saber realment el que significa estar a tan sols 0ºC.
Passetjar-se ara pel carrer, encara que ens passetjem amb el GE desde casa, es una experiència per a viure. Parlar un altre idioma i escoltar-ne un altre ben diferent per tot arreu es com descobrir que no sols estem nosaltres en el món. 
El més estrany per a mi ha sigut viure en una ciutat de quasi 500.000 habitants, ja que vinc d'un xicotet poble de la Vall d'Albaida i he estudiat al Grau de Gandia, apròx. 7000 hab. Està sent una experiència molt enriquidora, sobretot perquè visc a una ciutat que res té a veure amb les ciutats d'Espanya. Es una ciutat extensa però gens agobiant. He d'agafar el bus per acostar-me al centre, ja que caminant tarde 45 minuts mentre el bus tarda 7 min, però no és un desavantatge perquè tenim boniques vistes. La veritat és que jo sols conec la preciosa tardor que ens premia amb arbres de tres colors diferents, d'esquirols buscant els fruits que no paren de caure i d'arbres que en un poc de vent comencen a disparar perdigons que si et cauen al cap poden fer mal.
Ara sé que tenim que viure l'experiència, encara que abans també ho sabia però simplement no em parava a pensar, perquè realment és inimaginable. Casi millor el "pensat i fet" perquè si pensem massa ens arriben al cap pensaments que enmascaren les idees simples que fan d'esta vida un somni simple. El simple fet de descobrir la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada